Publicat a www.e-noticies.cat el 13 de juny de 2017
A ningú se li escapa que amb aquest tira i arronsa anomenat procés, qui de les dues parts domini el relat sortirà guanyador.
En altres èpoques el “desafiament” que està duent a terme el Govern català amb el Regne d’Espanya s’hagués resolt amb una mort precipitada com la d’en Pau Claris, amb un bombardeig de la ciutat de Barcelona, amb un judici sumaríssim i posterior afusellament del President, etc. Però en un estat que al 2017 forma part de la Unió Europea i de l’OTAN les batalles es lliuren, a banda de amb fiscals amics o dels que t’ho afinen, amb la comunicació política.
Fent una breu repassada pel vocabulari que des de la sentència del TC contra l’Estatut d’Autonomia de 2006 s’ha anat creant, veiem com tot comença amb el “dret a decidir” per no dir dret a l’autodeterminació; parlem de “procés” per no dir el nom sencer de Procés constituent; quan les dues parts parlen de “diàleg” ho fan per no dir parlarem del que nosaltres volem; i quan es parla de “democràcia” uns ho fan per no citar i discutir massa de la sobirania i els altres per no parlar de interpretació restrictiva de les lleis.
Però en la comunicació política no només es poden definir paraules clau sinó també es creen expressions o microrelats, de l’estil “això no és el que importa a la gent”, “s’ha de treballar pel que importa de veritat a la gent”, etc. com si el Govern de la Generalitat només treballés pel “procés” i estigués aturat sense atendre als ciutadans, sense fer res per atreure inversió estrangera, promoure codis de conducta en contractació pública, activar nous protocols contra el bullying escolar i el ciberassetjament, buscar alternatives als peatges de les autopistes, plans de pobresa energètica, etc.
O com el mantra que repeteixen darrerament tots els tertulians de ràdios i televisions defensors de la unitat d’Espanya juntament amb dirigents de C’s, PSC-PSOE i PP: “No hi haurà referèndum i ho sap tothom”, per tal de fer forat entre els catalans indecisos.
O la típica baralla de dades que en cas d’independència no es cobraran les pensions cotitzades a Espanya o que amb la nova República catalana aquestes seran més altes i els pensionistes viuran millor.
Això em recorda una cita del Papa Francesc referint-se a com respon Jesús al diable. “En comptes de dialogar, tria de refugiar-se amb la força de la paraula de Déu”. Unionistes espanyols i secessionistes catalans apel·len a un fals diàleg per intentar imposar per la “força de la paraula” el seu relat.
joanbgavalda.wordpress.com 