El conflicte és cosa de dos

El conflicte és cosa de dos

Publicat a www.catdialeg.cat el 7 de juliol de 2017

rajodemont

Darrerament estan molt de moda els manuals d’autoajuda, i un subgènere molt especial és el que parla de cóm afrontar els conflictes en l’esfera personal. Si el que ens interessa és la relació entre societat i conflicte, els primers escrits els trobaríem a mitjans dels segle XX quan sorgeixen les teories dels conflictes.

Personalment m’agrada definir una societat com l’agrupació de les persones en relació familiar, d’amistat, de parella, etc. I, per tant, la maduresa d’aquesta la podem mesurar amb els mètodes que fa servir per encarar el conflicte en lloc d’evitar-lo.

Stephen Robbins definia el conflicte en una societat com “Un procés que s’inicia quan una part percep que una altra l’ha afectat de manera negativa o que està a punt d’afectar de manera negativa, algun dels seus interessos“.

Si un conflicte està mal administrat pot causar un dany irreversible o de grans dimensions a la societat. No obstant això, quan es pot conduir correctament, de manera respectuosa i positiva, el conflicte constitueix una oportunitat per enfortir el vincle entre la ciutadania. Per això, els líders polítics o els que tenen intenció de ser-ho, han de tenir habilitats per a la resolució de conflictes.
No podem oblidar que el conflicte sorgeix de les diferències i es produeix quan les persones no estan d’acord sobre els seus valors, motivacions, percepcions, idees o desitjos. Si ho traslladem a la societat catalana i com tant des de l’Executiu de Puigdemont com des del Govern Rajoy s’ha enfocat el “tema”, queda molt clara la manca de cultura de resolució de conflictes. Les necessitats d’ambdues parts juguen un paper important en l’èxit de la resolució del conflicte i cadascuna mereix respecte i consideració. Fet que en l’actualitat no passa. Les dues parts no sembla que es respectin. I com passa en les relacions personals, la manca d’enteniment sobre la diversitat de les necessitats de l’altre, provoca distanciament, discussions i ruptures.

quan es reconeix la legitimitat de les necessitats en conflicte i els dirigents polítics estan disposats a examinar-les amb actitud comprensiva, s’obren camins per a la solució creativa dels problemes

Per contra, quan es reconeix la legitimitat de les necessitats en conflicte i els dirigents polítics estan disposats a examinar-les amb actitud comprensiva, s’obren camins per a la solució creativa dels problemes i la millora de les relacions, però això a dia d’avui sembla més una utopia que no pas un futur real.

Però què passaria si els nostres dirigents veiessin el conflicte com una oportunitat? Un conflicte és més que un desacord. Es tracta d’una situació en què una o dues parts perceben una amenaça. Aquesta amenaça fa que el benestar col·lectiu es vegi afectat, perquè es queda amb nosaltres fins que ens enfrontem a ella per intentar solucionar-la. Així, no serveix de res ignorar el conflicte ja que, lluny de desaparèixer, creix per la incertesa.

Les percepcions de la ciutadania, siguin de la ideologia que siguin, estan influïdes per les seves experiències de vida, cultura, dels valors i creences. Si ens parem a pensar hom responem als conflictes prenent com a base les percepcions que tenim de les situacions i no des d’una revisió objectiva dels fets.
Per altra banda, els conflictes provoquen emocions fortes i si no som capaços de sentir-nos còmodes amb les nostres emocions o no som capaços de gestionar l’estrès de la societat, serà molt difícil que es pugui resoldre el conflicte amb èxit.

No obstant això, els conflictes són una oportunitat de creixement com a comunitat, quan s’és capaç de resoldre’ls augmenta la confiança col·lectiva. Això es deu a la seguretat que provoca saber que la cohesió pot sobreviure als desacords i als diferents desafiaments que es poden presentar.

Cóm s’està gestionant el conflicte català:

Cap dels actors polítics han estat capaços de reconèixer i respondre a les coses que importen a l’altre, i per exemple el Govern espanyol s’ha obstinat en no reconèixer el problema ni els actors catalans perquè reconeixerien el “subjecte polític” anomenat Catalunya. I per contra, el Govern català no respon ni vol reconèixer “l’única sobirania” que tant li importa a la banda espanyola.
Les reaccions democràtiques davant dels conflictes han de ser serenes i respectuoses, però no actuant des de la defensiva como ho fa el Govern espanyol amb les seves reaccions explosives, enervades i ressentides.

Per la seva banda, Puigdemont sembla que en acceptar anar a explicar el full de ruta sobiranista davant el Congrés dels diputats, tal i com li va proposar el President Rajoy, intenta posar-se en el lloc de l’altre i busca el compromís perquè es faci el mateix amb Catalunya, evitant les amenaces, l’abús verbal, i la imposició d’un criteri per sobre de l’altre. Però el conflicte sembla que està tant enquistat que ja no és possible.

Tot manual recomana que cal enfrontar-se al conflicte en lloc d’evitar-lo per temor a obtenir mals resultats, però això xoca amb la manera de fer política de Mariano Rajoy. Aquest va aconseguir ser reelegit President de Govern quedant-se en un racó mirant com la resta es barallava, cóm se li pot demanar que actuï empàticament davant un conflicte de les dimensions de la secessió de Catalunya?

Per acabar, l’ideal per encarar amb èxit la resolució d’un conflicte és estar disposats a fer un punt i a part, un “reset” i oblidar tot el que s’ha fet, s’ha dit o insinuat fins a dia d’avui per deixar enrere els ressentiments, perquè sinó quan una o les dues parts rebutja a l’altra, fent-lo sentir aïllat i humiliat, segurament el resultat serà intentar “trencar la baralla”. Per part d’Espanya, negant qualsevol diversitat que vingui de Catalunya, buscant una assimilació amb Castella; i per part de Catalunya, exercir unilateralment el dret a l’autodeterminació.

Si s’acaba optant per “trencar la baralla”, s’haurà de buscar molt bé l’oportunitat que deixa el conflicte.

[Llegir l’article original]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s